L’educació que volemNo volem l’educació de la LOMCE. No volem l’arquitectura i la gestió de l’educació que promou la LEC. No volem una formació professional de segona categoria. No volem una universitat elitista. No volem un lleure desigual i individualitzat. No volem que es menystingui la cultura i la llengua catalana, com no volem que es menystingui cap llengua ni cap cultura. Les polítiques que s’han perpetrat aquests últims anys debiliten l’estat del benestar i ens fan més pobres als més pobres, però també debiliten la cultura, la creació i transferència de coneixement, la construcció xarxes humanes solidàries, la identitat col•lectiva.
La Federació d’Educació de CCOO té el compromís de millorar l’educació d’una generació que necessita ser més forta i capaç per a crear les seves pròpies solucions als dificilíssims problemes d’un món malferit. Aquesta generació haurà de fer front a una crisi ecològica, econòmica, social i política global i local, a un món laboral precari i canviant, i a una vida personal vulnerable. Hem de preparar les persones per a viure en una cultura heterogènia i sobreviure en una societat desigual i turbulenta. Si volem persones amb una gran responsabilitat, cal educar per a donar-los un gran poder: el poder de canviar la vida en comú, de governar la seva vida pròpia. De recrear la cultura, l’art, el treball, el coneixement. Exercir la sobirania és això i no altra cosa. 
Retornar a l’educació d’abans de les retallades no ens serveix per empoderar les persones que han de viure ara i demà. De fet, ja érem conscients de les seves insuficiències, i el malestar docent, del qual tant s’havia parlat, n’era un símptoma evident.Des de CCOO només sabem construir noves idees des de la cooperació i la participació. Tenim en marxa un procés per pensar l’educació que volem i les propostes concretes per fer-la possible. Convidem a tothom a participar-hi. No tenim receptes infal•libles, ni hem pensat solucions per a tota la complexitat del fet educatiu. Confiem en la construcció col•lectiva del pensament i la cultura.
La nova educació haurà de ser pensada des de la xarxa social i com a xarxa social. L’educació d’una persona que no parteix d’una xarxa social àmplia, fracassarà. Si no torna a la xarxa social en forma de compromís solidari, és que ha fracassat. L’educació comporta necessàriament càrrega ètica.
L’ecosistema educatiu ha de ser construït des de la responsabilitat pública. L’educació no pot convertir-se en un dret mercantil i haurem de lluitar perquè sigui de forma real, i no només literària, un dret de ciutadania. Aquestes premisses exclouen la competència entre centres educatius i entre professionals de l’educació. La cooperació és més productiva i més justa.
En aquesta construcció, els professionals de l’educació hi tenim un paper important. En paraules de José Antonio Marina, estem cridats a ser la consciència educativa de la societat.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada